El primer pas del Mosaic: Tècnica i col·laboració

Millorem la tècnica

Exercici 1 – Manipulació del diàbolo

Hem començat explorant com posar o encaixar el diàbolo en diferents parts del cos. Inicialment, ho hem fet d’una forma neutra, per després involucrar tot el cos en els moviments. A poc a poc, cada participant ha començat a ballar amb el diàbolo, trobant un ritme propi.

Exercici 2 – Escultures

En aquest exercici, hem buscat crear posicions estàtiques amb el diàbolo. Les figures resultants han reflectit la comoditat i l’expressió individual de cadascú.

Exercici 3 – Combinació

En grup, hem manipulat el diàbolo desplaçant-nos per l’espai en 3 temps. Al quart temps, tots ens hem aturat, congelant el moviment amb el cos i el diàbolo allà on hem estat. Aquesta sincronització ens ha ajudat a crear un ritme col·lectiu.

Exercici 4 – Seqüència de ritmes i variacions

Sense el diàbolo, hem après quatre moviments base: A òrbita, B látigo, C grind i D llançament de pals. Els hem assajat junts i després hem introduït variacions, on cadascú ha pogut personalitzar el moviment mentre mantenia el ritme general del grup.

Exercici 5 – Tècnica

Hem treballat tècniques específiques amb el diàbolo, com el columpi, para-sols i espirals, per enriquir el repertori individual i col·lectiu.

Comencem amb el Mosaic

Durant el temps que hem compartit amb els entusiastes, hem observat que estaven acostumats a consumir i practicar batalles de galls. Junts hem fet una anàlisi i hem elaborat una llista de coses que ens han agradat i d’altres que no. Aquestes batalles sovint han sorgit d’un context on el despreci cap a l’altre era part de l’estratègia per guanyar. Després d’analitzar aquesta dinàmica, hem decidit crear un format que eliminés completament aquests elements competitius i de despreci, i potenciés el suport mutu.

Així, hem arribat a establir les bases del Mosaic: un joc col·laboratiu, ple d’improvisació i centrat en la connexió entre els participants.

El Mosaic s’ha concebut com un espai on donar suport als altres és essencial. En lloc de competir, ens hem centrat a compartir i a transformar els errors en oportunitats per enriquir el conjunt.

La sessió ha culminat en una improvisació col·lectiva, on cada participant ha aportat el millor de si mateix mentre els errors es difuminaven en el suport del grup. Així, hem transformat el Mosaic en un joc on ser i compartir és l’objectiu principal.